Engany – Miquel Desclot
Ferrater, Gabriel, «Engany», Les dones i els dies, Barcelona, Edicions 62 («MOLC», 21), 1979, p. 120; Les dones i els dies, edició definitiva, Barcelona, Edicions 62 («la butxaca»), 2017, p. 157; Les dones i els dies, edició crítica de Jordi Cornudella, Barcelona, Edicions 62, 2018, p. 163.
Quan l’Ignasi Riera em va confiar, fa més de mig segle, el seu exemplar dedicat de Les dones i els dies per mirar de guarir-me de l’espriuisme que infectava els adolescents lletraferits de l’època, recordo que em va sobtar trobar en aquell llibre que m’havia d’alliberar un poeta gairebé tan críptic com el mateix Espriu, un poeta nou que també semblava invitar-me a desxifrar-lo com si es tractés d’un jeroglífic. La meva dèria –i frustració–, doncs, era desentranyar els sentits que el pudor del poeta m’impedia d’engrapar d’entrada.
Ara, però, al cap dels anys, m’ho miro tot amb una altra perspectiva i penso que si el poeta m’hagués volgut fer endevinar un sentit gaire concret no s’hauria pres la molèstia de posar-m’hi entrebancs o pistes falses. Oi?
Això ve a tomb de la poesia «Engany», que porta un títol que precisament no enganya (amb perdó). Aquest diàleg de tres brevíssimes intervencions per cap ha provocat interpretacions prou diverses. La primera, la més fàcil, és que es tracta d’un diàleg entre una parella, presumiblement d’una dona i un home, fent-se retrets mutus, psicològicament complexos, entorn de la fidelitat o infidelitat dels amants. Però també hi ha qui hi ha pogut veure un diàleg, a la manera medieval, entre el cor i el cos, llançant-se els mateixos retrets entorn d’una altra mena de fidelitat o confiança.
Doncs bé, això em fa recordar justament una frase que el mateix Ferrater ens deia als que vam tenir la sort d’escoltar-li les classes que va fer a la UB durant l’últim any de vida: «Quan dubteu si un poeta us ha dit A o B… és que us ha volgut dir A i B».
Ara, doncs, m’estimo més l’ambigüitat de la poesia que no pas la solució de l’enigma.
Miquel Desclot
Poeta i traductor
