Manel Ollé escriu a La Lectora un article sobre Joan Ferraté:
Joan Ferraté es va dir gairebé sempre a través del que havien escrit altres abans que ell. Emboscat rere màscares llunyanes (gregues, xineses o babilòniques) o bé resseguint vies alambinades, derivatives, refractades i indirectes, tendia sempre a fer el rar moviment literari d’allunyar-se per arribar a ser més a prop. Com a lector, crític o reescriptor, buscava sempre la màxima fidelitat al text aliè com a via per dir-se a si mateix de la manera més exacta possible. Així ho feia quan llegia a fons, i de forma prolixa i gairebé obsessiva La terra gastada de T.S. Eliot (per acabar al final revelant en el revers del seu llibre la seva manera de viure el desig), o quan versionava quatre passatges de Laozi, o traduïa cinquanta poemes xinesos de Du Fu, veurem més avall que també de forma enderiada i meticulosa.
Llegiu-lo sencer a La Lectora