Tam gratumst mihi – Silvia Mendlewicz
Ferrater, Gabriel, «Tam gratumst mihi», Les dones i els dies, Barcelona, Edicions 62 («MOLC», 21), 1979, p. 69; Les dones i els dies, edició definitiva, Barcelona, Edicions 62 («la butxaca»), 2017, p. 87; Les dones i els dies, edició crítica de Jordi Cornudella, Barcelona, Edicions 62, 2018, p. 93.
El poema porta per títol un vers de Catul: «M’és tan agradable». Ferrater anuncia que serà un poema amable, gairebé una dedicatòria, perquè dona valor al seu llibre, Menja’t una cama (1962), si les dones l’aprecien. Diu: «Serà just / que m’estimi el meu llibre» (v. 5-6). El moment de la lectura també és revelador: en «el desfici d’una tarda buida» (v. 2), abans «del son» (v. 4), moments d’abandonament anímic, ja sigui perquè creu que les dones no en faran una lectura atenta, crítica o professional, o perquè considera que el seu llibre té per funció omplir-los les hores buides, entretenir-les.
D’altra banda, Ferrater valora que el seu llibre estigui entre les mans de les dones no necessàriament per ser llegit. L’objecte llibre en si té un pes, un valor, com en les pintures melancòliques del segle xix. El plaer que el llibre els pot donar serà semblant al de ser cridades per un amant que les reclama: un crida al plaer eròtic.
El poema és fet de versos lliures amb un nombre de síl·labes variable. Això li confereix lleugeresa, li dona ales. És magnífic que sigui fet d’una sola frase, amb dues oracions subordinades («Si no els cau de les mans», v. 1; «si doncs per ell em veig», v. 4), una oració principal que en condensa la idea central : «serà just / que m’estimi el meu llibre» (v. 5-6). En efecte, el comportament de les dones davant del llibre reverteix en el poeta. L’oració de relatiu «que se les va endur» (v. 8) resulta prescindible, secundària des del punt de vista semàntic.
He escollit apadrinar aquest poema perquè és rodó de forma i de contingut: una sola frase, vuit versos variats i la valoració justa del llibre si cau en mans de les dones. Sé que hi ha lectures més erudites i acadèmiques del poema. La meva és personal, és a la mida de l’estudiant de Filologia de la UAB que va tenir el privilegi de seguir amb passió els cursos de Crítica Literària i de Lingüística que Gabriel Ferrater va fer al monestir de Sant Cugat entre el gener del 1969 i l’abril del 1972, quan es va treure la vida poc abans de fer cinquanta anys.
Del poema m’agrada la manera lleugera, personal, íntima, de compartir un desig, una experiència. La proximitat afectiva i vivencial directa, tan característica de la llibertat de pensament de Gabriel Ferrater, compensa en gran manera l’absència de to líric a la seva poesia, deliberadament narrativa.
Silvia Mendlewicz
Professora
